La princesa vestida amb una bossa de paper

Aquí us deixo també l'obra complerta.

LA PRINCESA VESTIDA AMB UNA BOSSA DE PAPER (adaptació)

NARRADOR (Pol S.): Temps era temps, quan els prínceps eren bons i els dracs dolents. Hi havia una princesa molt bonica que es deia Elisabet.

La princesa vivia en un castell amb el rei i la reina i tenia molta roba de princesa.

REI (Joel): Què bonica és la nostra filla !!

REINA (Yanira): És la més elegant del regne i aviat es casarà amb el príncep Roland.

REI (Joel): Serà el casament més important de tota la comarca !!

REINA (Yanira): Ai, siii !!! Vindran totes les persones més importants del regne.

PRINCESA (Noelia): Ai! Roland què feliç estic de casar-me amb tu!

PRÍNCEP (Víctor): Elisabet jo també t'estimo molt. Estic desitjant que arribi el dia!

PRINCESA (Noelia): Portaré el vestit més bonic del món!

SOLDAT 1 (Pau): Majestat, majestat! Diuen que han vist un drac dolent per la comarca.

SOLDAT 2 (Arnau): Treu foc per la boca i vola molt ràpid.

REI (Joel): Informeu-me si arriba al castell.

SOLDATS: D’acord, Majestat.

NARRADOR (Pol S.): Però un dia va arribar al castell el drac dolent, que tenia molta gana. El drac va cremar tot el castell, es va menjar tota la gent i va segrestar al príncep Roland.

PRÍNCEP (Víctor): Socors!! Auxili!! Ajudeu-me, el drac se’n vol portar.

DRAC (Roger): Calla, vindràs amb mi a la meva cova de la muntanya!! Grrrrr.

NARRADOR (Pol S.): El drac havia cremat també tota la roba de la princesa i ella no tenia cap vestit per posar-se. Es va posar a buscar roba per tot el castell però no va trobar res, només una bossa de paper que s’havia salvat del foc.

PRINCESA (Lucía): Tot s'ha cremat!, només tinc aquesta bossa de paper per vestir-me. I ara què faré? Estic sola al castell, el drac s'ha portat al meu estimat. Ja ho sé!, aniré a buscar al drac i a rescatar al príncep.

NARRADOR (Kevin): La princesa Elisabet va sortir del castell i va anar cap al poble, allí va començar a preguntar a tota la gent que es trobava pel camí si havien vist a un drac passar per allí.

PRINCESA (Lucía): Aniré preguntant a la gent del poble. Senyors venedors, heu vist passar el drac per aquí?

VENEDOR 1 (Daniela): Sí, s'ha anat en aquella direcció (assenyalant un costat de l'escenari).

VENEDOR 2 (Joan): I portava al príncep Roland amb les garres, que no parava de cridar.

PRINCESA (Lucía): Ha passat el drac per aquí bon pagès?

PAGÈS 1 (Raúl): S'ha marxat per allí?

PAGÈS 2 (Paula): Crema tot el que es troba al seu pas!! I ho deixa tot ple de cendres (espantat).

PRINCESA (Lucía): Heu vist passar el drac amb el meu estimat Roland?

ÀVIA (Carla): Han marxat cap a la cova de la muntanya i anava molt ràpid.

AVI (Pol J.): Feia cara de pocs amics.

PRINCESA (Lucía): Nens heu vist el drac dolent?

NEN 1 (Laia): Ha anat cap a la cova de la muntanya, travessant el bosc.

NEN 2 (Sol): Em feia molta por.

NEN 3 (Hugo): Ha passat volant pel meu costat, pensava que se'n menjava.

NEN 4 (Gennís): Jo no he vist res, estava jugant.

PRINCESA (Lucía): Moltes gràcies, nens i nenes.

NARRADOR (Kevin): La princesa va seguir el rastre de cendres que el drac anava deixant i va arribar a una cova. Va trucar a la porta i va sortir el drac.

DRAC (Roger): Mnnnnn, la princesa! Avui no et puc menjar, ja m’he menjat un castell sencer. Torna demà que avui estic tip.

NARRADOR (Kevin): Llavors el drac va tancar la porta als nassos de la princesa.

PRINCESA (Abril): Espera un moment, drac. M'han dit que ets el drac més llest i ferotge del món.

DRAC (David): És clar que sí.

PRINCESA (Abril): A què no pots cremar 10 boscos amb el teu alè de foc?

DRAC (David): Què t'apostes?

NARRADOR (Miqueas): El drac va agafar aire, va treure foc i va cremar tants boscos que se li va acabar el foc. No tenia foc ni per una hamburguesa. Llavors la princesa li va dir...

PRINCESA (Abril): Drac, a què no pots volar molt ràpid al voltant del món?

DRAC (Martí): Espera i veuràs.

NARRADOR (Miqueas): El drac va volar tant i tan ràpid que va acabar molt cansat i es va adormir de seguida.

DRAC (Martí): Què cansat que estic!

NARRADOR (Miqueas): La princesa es va apropar al drac i li va cridar a l'orella. El drac no va ni adonar-se.

PRINCESA (Abril):Drac, drac, draaaaac!!!

NARRADOR (Miqueas): El príncep estava tancat dins la cova i cridava a la princesa.

PRÍNCEP (Víctor): Elisabet aquí!! Aquí!!

NARRADOR (Laura): L'Elisabet va anar a rescatar al príncep, però quan va arribar al seu costat...

PRÍNCEP (Víctor): Mira com vas? Tota despentinada, fent pudor de foc i vestida amb una bossa!! Torna quan vagis vestida de princesa.

NARRADOR (Laura): Aleshores la princesa, molt orgullosa d'haver vençut al drac, li va dir:

PRINCESA (Abril): Mira Roland, ets molt maco i molt ben plantat, però saps una cosa “Ets un ximplet” i ja no em vull casar amb tu.

NARRADOR (Laura): I la princesa Elisabet es va donar mitja volta i va deixar plantat al príncep amb un pam de nas.

NARRADOR (Laura): Vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte ja s'ha acabat.

FI