Aquí us deixo també l'obra complerta.
LA
PRINCESA VESTIDA AMB UNA BOSSA DE PAPER (adaptació)
NARRADOR
(Pol
S.):
Temps era temps, quan els prínceps eren bons i els dracs dolents. Hi
havia una princesa molt bonica que es deia Elisabet.
La
princesa vivia en un castell amb el rei i la reina i tenia molta roba
de princesa.
REI
(Joel):
Què bonica és la nostra filla !!
REINA
(Yanira):
És la més elegant del regne i aviat es casarà amb el príncep
Roland.
REI
(Joel): Serà
el casament més important de tota la comarca !!
REINA
(Yanira):
Ai,
siii !!! Vindran totes les
persones més importants
del regne.
PRINCESA
(Noelia):
Ai! Roland què feliç estic de casar-me amb tu!
PRÍNCEP
(Víctor):
Elisabet jo també t'estimo molt. Estic desitjant que arribi el dia!
PRINCESA
(Noelia):
Portaré el vestit més
bonic del món!
SOLDAT
1 (Pau):
Majestat, majestat! Diuen que
han vist un drac dolent per
la comarca.
SOLDAT
2 (Arnau): Treu
foc per la boca i vola molt ràpid.
REI
(Joel): Informeu-me si
arriba al castell.
SOLDATS:
D’acord, Majestat.
NARRADOR
(Pol
S.): Però un dia va arribar al castell el drac
dolent, que tenia molta gana. El drac va cremar tot el castell, es va
menjar tota la gent i va segrestar al príncep Roland.
PRÍNCEP
(Víctor):
Socors!! Auxili!! Ajudeu-me, el drac se’n vol portar.
DRAC
(Roger):
Calla, vindràs amb mi a la meva cova de la muntanya!! Grrrrr.
NARRADOR
(Pol
S.):
El drac havia cremat també tota la roba de la princesa i ella no
tenia cap vestit per posar-se. Es va posar a buscar roba per tot el
castell però no va trobar res, només una bossa de paper que s’havia
salvat del foc.
PRINCESA
(Lucía):
Tot s'ha cremat!, només tinc aquesta bossa de paper per vestir-me. I
ara què faré? Estic sola al castell, el drac s'ha portat al meu
estimat. Ja ho sé!, aniré a buscar al drac i a rescatar al príncep.
NARRADOR
(Kevin):
La princesa Elisabet va sortir del castell i va anar cap al poble,
allí va començar a preguntar a tota la gent que es trobava pel camí
si havien vist a un drac passar per allí.
PRINCESA
(Lucía):
Aniré preguntant a la gent del poble. Senyors venedors, heu vist
passar el drac per aquí?
VENEDOR
1 (Daniela):
Sí, s'ha anat en aquella direcció (assenyalant un costat de
l'escenari).
VENEDOR
2 (Joan):
I portava al príncep Roland
amb les garres, que no
parava de cridar.
PRINCESA
(Lucía): Ha passat el drac per aquí bon pagès?
PAGÈS
1 (Raúl):
S'ha marxat per allí?
PAGÈS
2 (Paula):
Crema tot el que es troba al seu pas!! I
ho deixa tot ple de cendres (espantat).
PRINCESA
(Lucía): Heu vist passar el drac amb el meu
estimat Roland?
ÀVIA
(Carla):
Han marxat cap a la cova de la muntanya i anava molt
ràpid.
AVI
(Pol J.):
Feia cara de pocs amics.
PRINCESA
(Lucía): Nens heu vist el drac dolent?
NEN
1 (Laia):
Ha anat cap a la cova de la muntanya, travessant el bosc.
NEN
2 (Sol):
Em feia molta por.
NEN
3
(Hugo):
Ha passat volant pel meu costat, pensava que se'n menjava.
NEN
4 (Gennís): Jo no he
vist res, estava jugant.
PRINCESA
(Lucía): Moltes
gràcies, nens i nenes.
NARRADOR
(Kevin):
La princesa va seguir el rastre de
cendres que el drac anava
deixant i va arribar a una
cova. Va trucar a la porta i va sortir el drac.
DRAC
(Roger):
Mnnnnn, la princesa! Avui no et puc menjar, ja m’he menjat un
castell sencer. Torna demà que avui estic tip.
NARRADOR
(Kevin):
Llavors el drac va tancar la porta als nassos de la princesa.
PRINCESA
(Abril):
Espera un moment, drac. M'han dit que ets el drac més llest i
ferotge del món.
DRAC
(David):
És clar que sí.
PRINCESA
(Abril):
A què no pots cremar 10 boscos amb el teu alè de foc?
DRAC
(David):
Què t'apostes?
NARRADOR
(Miqueas):
El drac va agafar aire, va treure foc i va cremar tants boscos que se
li va acabar el foc. No tenia foc ni per una hamburguesa. Llavors la
princesa li va dir...
PRINCESA
(Abril):
Drac, a què no pots volar molt ràpid al voltant del món?
DRAC
(Martí):
Espera i veuràs.
NARRADOR
(Miqueas):
El drac va volar tant i tan ràpid que va acabar molt cansat i es va
adormir de seguida.
DRAC
(Martí): Què cansat
que estic!
NARRADOR
(Miqueas):
La princesa es va apropar al drac i li va cridar a l'orella.
El drac no va ni adonar-se.
PRINCESA
(Abril):Drac,
drac, draaaaac!!!
NARRADOR
(Miqueas):
El príncep estava tancat dins la cova i cridava a la princesa.
PRÍNCEP
(Víctor):
Elisabet aquí!! Aquí!!
NARRADOR
(Laura):
L'Elisabet va anar a rescatar al príncep, però quan va arribar al
seu costat...
PRÍNCEP
(Víctor):
Mira com vas? Tota despentinada, fent pudor de foc i vestida amb una
bossa!! Torna quan vagis vestida de princesa.
NARRADOR
(Laura):
Aleshores la princesa, molt orgullosa d'haver vençut al drac, li va
dir:
PRINCESA
(Abril):
Mira Roland, ets molt maco i molt ben plantat, però saps una cosa
“Ets un ximplet” i ja no em vull casar amb tu.
NARRADOR
(Laura):
I la princesa Elisabet es va donar mitja volta i va deixar plantat al
príncep amb un pam de nas.
NARRADOR
(Laura):
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte ja
s'ha acabat.
FI
